Literatura infantil i juvenil de Carles Cano: Anys 1995-2000
Hola amics!
Avui parlem de la literatura de Carles Cano des de 1995 fins a la dècada dels 2000!😋
Ací la teniu!👌
Avui parlem de la literatura de Carles Cano des de 1995 fins a la dècada dels 2000!😋
Ací la teniu!👌
El pirata que va robar les estreles (1999)Edat: Més de 6 anys
Il·lustració: Carlos Ortín
Resum: Es feia dir John Buck, perquè aquest era un magnífic nom per a un pirata, i no Arcadi Garcia, com en realitat es deia, perquè aquest podia ser un bon nom per a un torero, per a un fontaner o fins i tot per a un bibliotecari. Però, per descomptat, Arcadi Garcia no era nom de pirata.
On és el nas de Pinotxo? (1999)Il·lustració: Marrazkiak Incha
Capgirell, l’illa llibre (1999)
Edat: De 9 a 12 anys
Il·lustració: Miguel Calatayud
Resum: El profesor Lambert Palmart, un inventor de paraules n’ha descobert una, tan meravellosa, que l’ha transportat fins al Mar de les Illes Perdudes. Es troba en un lloc remot i secret des d’on ens envia notícia d’una de les seues illes: Capgirell, l’illa llibre. Capgirell està habitada per uns animals tan gramàticament fantàstics i estranyament ortogràfics que pareixen trets d’un llibre de matemàtiques. Tan de bo que el so de les nostres paraules i el traç dels nostres dibuixos sàpien portar-te fins allà.
Contes per a tot l’any (1998)
Edat: Més de 7 anys
Il·lustració: Francisco Delicado
Resum: Un avet que té fred, uns joguets que es rebel·len, una fada que s’oblida d’inaugurar una primavera, el cas del xiquet que va apagar la lluna d’un bufit o de l’estrela que caigué del cel… són algunes de les entretingudes històries que Pompeu, el jardiner, conta a Clara cada vegada que aquesta visita la seua estimada iaia Aurora.
El vent esbojarrat (1997)
Il·lustració: Margarita Menéndez
La caputxeta de colors (1996)Edat: De 3 a 5 anys
Il·lustració: Violeta Monreal
La caputxeta negra (1996)
Edat: De 9 a 12 anys
Il·lustració: Violeta Monreal
Resum: Aquesta història ens explica que un elefant es perd per la selva. Trobà una cabana i entrà per menjar. Era a ca la iaia de la Caputxeta Negra, la qual, en veure l’elefant, s’espantà i pegà a fugir. L’elefant, que estava cansat i famolenc de tant com havia caminat, s’adormí allà dins de la cabana. La Caputxeta entrà i com que era miop, es pensà que era la iaia i començà a fer-li preguntes.
Esperem que us haja agradat!
Adeu!!
Les Alienígenes😊😊😊😊😊

Comentarios
Publicar un comentario