Veiem a Carles Cano en directe!

Bon dia companys i companyes!👏

El 27 de març per la vesprada, vam anar a un taller de contacontes realitzat per Carles Cano en el col·legi Inmaculada Jesuïtes d'Alacant. 

Va ser molt interessant i vam aprendre molt sobre els contes i com contar-los als xiquets, a l'escola i a casa.

Després de la xarrada, vam fer-nos una foto i, a més, vam fer-li algunes preguntes. 

Carles va ser molt agradable amb nosaltres! 😊

Ací teniu l'entrevista amb moltíssima informació!👍😉

LES ALIENÍGENES: Per què vas començar a escriure Literatura Infantil i Juvenil?

CARLES CANO: Vaig a començar a escriure, en general, per una aposta. Un dia. Com vos pasarà a la majoria de coses importants en vostra vida, les bones i les roïnes. Un dia vaig anar a casa d’un amic i em va dir que n’hi havia un concurs de contes pel qual per 10 pàgines guanyaven un muntó de pasta i ferem una aposta a veure quin dels dos era capaç d’escriure 10 pàgines. Jo vaig guanyar l’aposta. El concurs per supostat que no perquè era molta gent la que escrivia i, a més, es presentaven 300 i pico originals o una cosa així, però quan fas una cosa així la ensenyes als teus amics, no? I els meus amics deian: Per què no et dediques a eso? I em vaig dedicar. I vaig descobrir a Enric Valor i aleshores a Pere Calders que feia contes pareguts als que a mi m’agradaven i vaig la gramàtica de la fantasia i aleshores vaig començar a un conte paregut als contes de Pere Calders, altres als de Enric Valor i rodaries... La meua literatura és molt rodariana.

LES ALIENÍGENES: Quines són/han sigut els teus referents?

CARLES CANO: Rodari. Un gran referent. De fet ha rebut un últim premi: el Lazarillo de 2016. El llibre és super rodarià perquè utilitza una cosa que es diu el binomi fantàstic, que és juntar dos coses que no tenen res a vore i fer un salt. Saltar una expugna entre els dos i jo faig un trinomi fantàstic que l’escenari conta contes a partir d’objectes. Lewis Carrol és molt flamenc, m’agrada molt, “el non-sense” també, Roal Dahl també es molt gamberro i, per exemple, jo tinc eixe punt gamberro també.

LES ALIENÍGENES: Si no escrigueres, què t’agradaria fer?

CARLES CANO: Moltes coses. M’agradaria saber tocar música, tocar el piano, fer cine, coses artístiques no?

LES ALIENÍGENES: I cantar rap amb el teu fill! (Rises).

CARLES CANO: Dons, mira! Jo vaig escriure abans del seu primer rap en la casa el vaig fer jo perquè vaig treballar a televisió i feiem un programa que es deia Babalà doncs estava “El rap de la Babalà”. Eixe el vaig escriure jo.

LES ALIENÍGENES: Quin tipus de llibres t’agraden més escriure (narrativa, teatre, poesía…)?

CARLES CANO: Em done un poc igual. A més, lo que m’agrada és variar. M’agrada fer coses variades.

LES ALIENÍGENES: Quina és la teua novel·la favorita?

CARLES CANO: De les meues?

LES ALIENÍGENES: Si, o les que t’agraden llegir sovint.

CARLES CANO: Meues, més que novel·la o llibre...jo no faig novel·les. Faig llibres o contes no? El meu conte que m’agrada molt que està dins de Contes per a tot l’any és El xiquet que va apagar la lluna. Perquè açò, el meu fill gran quan era molt menut, n’hi hagué un eclipse total de lluna i pugem a vore’l i aleshores li vaig contar: Mira Carles, la lluna! I va fer: Uffff (resoplit) i bufà la lluna. I em vaig quedar tant flipat que buah! Que se’l passarà a aquest xiquet pel cap, que a partir de eixe gest tant màgic vaig escriure eixe conte.

I que no siguen meues...em...triar un llibre...sóc molt eclèctic. M’agrada llegir novel·la negra. També m’agrada llegir poesia, assaig,... Teatre la veritat es que llig poc. Poc gens. Llig teatre quan he de fer algun llibre de text.

LES ALIENÍGENES: Els teus llibres de teatre són molt rics.

CARLES CANO: Si, però la veritat es que no solc llegir molt teatre. Alguna vegada si, eh? Però fa molt que no llig teatre. Però molt eclèctic amb la novel·la. Best-sellers també en quant en quant llig.

LES ALIENÍGENES: Com vas decidir adaptar el conte tradicional de la Caputxeta per a crear una versió satírica de la historia?

CARLES CANO: Pues eixa va eixir de casualitat, perquè estava fent un llibre de lectures de cinquè de Primaria, i n’ hi havia de fer moltes tipologies textuals diferents. N’havia de fer un conte, un mite, una cosa que tinguera molta descripció, una poesia,.. I també n’havia de fer un fragment teatral. I vaig estar buscant i dons no hi havia escrit mai teatre. I vaig estar buscant, buscant i buscant i al final vaig trobar una cosa que, bo, no estava mal. Però la gent que estava fent el llibre amb mi, que feia els exercicis i la part de gramàtica i tot açò, em va dir: Sabs Carles? Es que totes les altres lectures són molt més xules, tio, per què no adaptes una de eixes coses que tu fas a la Babalà? Es que el necessitem. I entonces hi havia fet un sketch de eixos, i vaig adaptar la primera part de eixa de quan arriba la Caputxeta a on està el Llop arreglant-se les ungles i tot alló: “Tú lo que quieres es que me coma el tigre, que me coma el tigre, mi carne está buena”. I aleshores, et vaig fer eixa i vaig dir: Hostia! Ací tinc un potencial i aleshores vaig dir, bueno, pues igual que he fet això, ja que estic ací… I a més com estava treballant a la televisió, se’m va ocorre que podríem fer com fan els programes de la tele, que a mitat del més interessant paren i et fiquen anuncis no? Pues vaig fer anuncis que també estaven protagonitzats per els personatges de conte.

LES ALIENÍGENES: En la teua opinió, quina és l'importància de la Literatura Infantil a les aules?

CARLES CANO: És super important. A vore, si volem tindre lectors adults, si volem que la gent siga llegint novel·les i continue llegint que és una cosa super important, els farà mes lliures, més hàbils, més tolerants, escriuran millor, s’expressaran millor, etc. La literatura infantil ha de estar molt present a les aules, es a dir, no ha de ser una cosa de eixes per a divertir-se nosaltres, sinó ha de tindre una presència troncal. Ha de ser una presència fonamental en l’aula, la lectura i la literatura. I la creació també, es a dir, no es pot dir: Hala! Llegim! Sinó el mestre ha de contar, ha de llegir, ha de expressar l’interés per la lectura. Ha de tindre un raconet del conte, ha de fer l’era del conte, ha de llegir en veu alta, ha de portar els llibres diversos per a que vegen que n’hi ha molts llibres. La literatura ha de estar present a l’aula. Però vamos, com una part troncal, tanc com puguen ser la llengua o les matemàtiques.

LES ALIENÍGENES: Que tres coses t’emportaries a una illa deserta?

CARLES CANO: Me’n portaria una xica, per a no estar soles que tinga amb qui parlar. Me’n portaria una barca per a poder eixir de l’illa i a lo millor...clar, depenen de com fora l’illa no? Però, a lo millor, un matxete per a destrossar o alguna ferramenta per a plantar o per a tallar fruites o coses així.

Esperem que us haja agradat molt!

Ens veurem prompte en altre post.

Petonets!😘

Les Alienígenes 😊😊😊😊😊